dissabte, 1 de juny del 2013

Projectes de millora dels companys i companyes




Aquesta entrada la dedicaré a explicar els projectes de millora i els documentals que els meus companys i les meves companyes han exposat a classe, i els que més m'han agradat. 
  • Començaré per un projecte que em va agradat molt i em sembla molt adequat per als infants. Aquest és el que es du a terme a l’escoleta de Porreres, el Projecte d’educació emocional.  Personalment, aquest tema sempre m’ha interessat i crec que s’han d’educar als infants des de petits per a que aprenguin a autoregular-se, a que reconeguin com es senten i a saber com han d’actuar enfront cada emoció.
Mitjançant diverses activitats que fan referència a les emocions, els infants poden tenir consciència de com es senten (autoconeixement) i de com ho fan els seus companys, per així desenvolupar l’empatia.

Una de les activitats que es menciona en aquest projecte em va agradar moltíssim, es tracta d’una activitat on els infants han d’aferrar una cara al costat de la seva fotografia de com es senten aquell dia (contents, tristos, enfadats, sorpresos, etc.) i han d’explicar per què es senten així. 

Baix el meu punt de vista, l’educació emocional s’hauria d’impartir a tots els centren i es podrien treballar cada dia després de realitzar el moment del bon dia, per exemple. 


  • Projecte de millora del pati. Aquest projecte es realitza a diverses escoletes, com per exemple a la de Sencelles. El pati és un espai molt important on els infants poden interactuar entre ells i elles i on comparteixen jocs, ja siguin individuals com colecius. A més, desenvolupen la seva motricitat ja que poden correr, botar i jugar amb el material i/o joguines que ofereixi el centre. La qualitat del joc depen tant de l'espai com del material, per exemple, no és el mateix jugar o correr sobre formigó, sobre arena, herba o sobre algun material espongos com l'escuma.

Hi ha centres que no donen la importància que vertaderament té el pati i no està adequat a l’edat dels infants, per això crec que s’ha de tenir curaamb aquest espai i oferir materials que convidin als infants a jugar per a desenvolupar la seva motricitat i les seves capacitats. 


El pati no és molt atractiu pel fet que té columnes en mig d’aquest, dues casetes de plàstic, bicicletes i balancins de plàstic també. La proposta de na Catalina Fornés on varen pintar a les parets del pati un pàrquing a les bicicletes, un taller i un circuit per aquestes, em va agradar molt perquè els infants gaudien molt i realitzaven joc simbòlic al taller, alguns infants feien de mecànics i s’anaven canviant.
  • Un altre projecte que m’agradaria comentar és el de l’escoleta d’Esporles, que tracta de la figura del mestre. Quan les meves companyes, entre d’elles na Marina, varen exposar aquest projecte em va semblar un tema molt delicat i compromès que s’ha de tractar amb molt de respecte. El que han de fer és avaluar a les educadores, de manera que han d’observar i prendre notes de tots els moments i les tasques i dinàmica del dia a dia a l’aula.
Com he mencionat anteriorment, crec que és un projecte bastant compromès perquè nosaltres som les estudiant en període de pràctiques que encara estam aprenent i elles són les que tenen anys d’experiència. A més, son elles les que ens han de valorar, per aquesta raó crec que no es pot tenir una valoració totalment objectiva en la valoració de la tasca que  realitzen les mestres.

Tot i així aquesta proposta crec que l’haurien de realitzar totes les mestres a nivell personal, però millorar cada dia per aconseguir oferir uns aprenentatges i una educació de qualitat.
  • Hi ha altres escoletes, com la de La gola que va fer la presentació a mode de documental na Neus Ramón, proponen millorar la relació i la participació amb les famílies.
Les famílies han de depositar una confiança en el centre per a deixar al càrrec de les mestres i per a que hi hagi aquesta confiança és necessari que en centre ofereixi transparència. Per això es creen diverses activitats i tallers on els pares poden participar per a veure com és la dinàmica del dia a dia a l’aula i de com es sent i actua el seu fill i/o filla.

Al meu centre hi ha la setmana del conte, la gastronòmica, la de portes obertes i altres activitats i excursions programades on les famílies es poden apuntar per anar a l’aula a contar contes, per exemple, o a participar en l’activitat planeja per aquell dia.

A més, es necessària una comunicació diària entre el centre i les famílies per intercanviar informació de cada infant i per a seguir una mateixa línia pel que fa a la seva educació i aprenentatges. Per això, es duen a terme reunions grupals, individuals i també s’intercanvia la informació més rellevant a les entrades i sortides. Aquestes relacions han  de ser agradables, fluides i el més important, beneficioses per a l’infant.  

S’ha de crear un clima de confiança i seguretat, a més de fomentar la participació de les famílies. Per aquest motiu l’escola sempre a d’estar oberta a les famílies. A l’escoleta de Son Caliu on faig pràctiques hi ha una molt bona relació amb les famílies i es fan moltes activitats per a que aquestes puguin participar activament al centre. 

·         Per acabar vull comentar un documental de les meves companyes, entre elles de na Denisse Birriel, de l’escola de Sencelles que tracta del canvi de bolquers. Aquest documental em va agradar molt i em va parèixer molt tendre i profitós.  

És un fet que el moment del canvi de bolquers ha de ser un moment íntim, de confiança, de benestar i on es crea un vincle afectiu positiu entre l’educadora i l’infant. Tot i que avui en dia a les escoletes no sempre hi ha temps per a dedicar a cada infant durant aquest moment com es mereixen. 

La veritat és que el moment del canvi de bolquers a aquesta escoleta em va semblar exemplar, ja que el ràtio d’alumnes per educadora és bastant reduït i es pot dedicar el temps que requereixi cada infant per a satisfer aquesta necessitat. A més, a cada aula treballen per parelles educatives, de manera que facilita molt dedicar una atenció individualitzada a cada nin i nina sense cap tipus de presa.




Les competències que he seleccionat per aquesta entrada són les següents: La 1.4 perquè després de veure els projectes de millora i els documentals de les meves companyes, he pogut reflexionar i he arribat a unes conclusions a partir dels treballs exposats. A més de contrastar la teoria amb la pràctica. 
L’altra competència és la 5.1 ja que he reflexionar sobre els projectes de millora i les bones pràctiques que es poden dur a terme a les aules d’educació infantil.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada