Creences de l'educadora

En el moment que vaig  observar l’escena descrita de l’infant amb la fotografia de la seva família, em varen sorgir preguntes com per exemple: quin objectiu o objectius tenia l’educadora al fer aquelles preguntes? o quina importància té per a ella aquest moment?

Tot i que es tracta d’una situació espontània i breu, vaig poder deduir que l’educadora confia en les capacitats de l’infant i li fa preguntes de les quals espera una resposta (i sap que la tindrà).

L’objectiu d’aquell moment i d’aquelles preguntes (on està mamà? I papà?...) és que el nin reconegui a la seva família, qui és qui, i que sàpiga quin és el nom de cada membre d’aquesta. En aquest cas, el nin va conèixer i identificar a tots els membres (el seu pare, la seva mare, el seu germà, la seva germana i fins i tot, el bebè que està a la panxa de mamà).

Després de parlar amb la tutora, puc afirmar que té una visió de l’infant com a protagonista del seu propi aprenentatge i creu que ella el pot guiar en aquest procés. El que pretenia amb aquelles preguntes era que el nin reconegui als membres de la seva família i considera que és un moment, al igual que molts d’altres, que no s’ha de deixar passar ja que és molt profitosos. Per això és molt important saber captar i aprofitar els moments profitosos. És una feina difícil que s’ha de treballar per tal d’aconseguir el benefici d’aquests moments espontanis. 

De manera que puc afirmar que per a que els infants avençin i puguin desenvolupar les seves capacitats, en aquests cas parlo de capacitats cognitives, han de sentir-se segurs i acollits. A més, les educadores han de confiar en les seves capacitats dels infants i han de guiar-los en el procés d'aprenentatge per a que aquests esdevenguin autónoms.

En el moment observat que vaig descriure es pot apreciar que l'educadora ofereix autonomia a l'infants, ja que ella demana al nin i el deixa pensar per a que reconegui als memebres de la seva família (fina i tot, al bebé que es troba a la panxa de la mare) en canvi de dir-li ella directament qui és qui. Aquest objectiu, que els infants esdevenguin autónoms, es pot veure a moltes altres activitats, com per exemple a l'hora de joc lliure. Durant aquesta hora, els infants jugar al que volen sense cap tipus d'ordre ni intervenció de l'educadora a no ser que hi hagui un problema (com que un infant pegui a un altre, per exemple) on l'adult ha d'intervenir. Així, els infants aprenen els uns dels altres mentre juguen, ja que sabem que el joc un imprescindible per a un correcte desenvolupament dels infants.

Hi ha moments, com el que he mencionat, on el nin o la nina dirigeix el que vol fer i a que vol jugar. Altres, com les activitats programades, ja estan dirigides.



Les etiquetes que he escollit són, en primer lloc, les que fan referència a les competències del punt 3.1 perquè a partir d'un moment puntual i espontani que va sorgir a l'aula, vaig poder plantejar-me preguntes com les que he mencionat anteriorment. A més de la competència 4.3, ja que he pogut elaborar hipòtesis del per què passa un fet concret, en aquest cas del per què i com passa el moment observat.